jueves, 19 de mayo de 2016

Art religiós

L'art paleocristià

L'art paleocristià es desenvolupa durant els sis primers segles de la vida , des de l'aparició del cristianisme , durant la dominació romana , fins a la invasió dels pobles bàrbars.. Apareix principalment en el baix imperi romà.
A Roma es van produir les primeres manifestacions artístiques dels cristians o paleocristians , que van rebre influència de l'art romà. 

  • La varietat de colors és limitada. 
  • Hi havia molt simbolisme
  • No acostumaven a fer representacions divines ja que buscaven coses que si la gent ho veies no sapiguès que era dels cristians
  • Feien les pintures a les catacumbes, al lloc on es reunien

L'art de la primera fase va cultivar una simbologia que trencava amb la tradició anterior. 
Els símbols més freqüents van ser: el monograma de Jesucrist (làbarum) , el tema del bon pastor, els símbols del colom, el cérvol o el paó.

                            

                                                            El bon pastor
Coloms

Art mossàrab
Es desenvolupa en el segle VIII, IX i part del X. Es tractava d'un art cristià amb influència musulmana. Hi havia un gran domini de la tècnica de construcció, espais coberts per cúpulas, ús de l'arc d'herradura, ús de la columna com a suport. És l'art que van portar a terme els mossàrabs a l'Espanya musulmana.
Les figures més habituals eren les miniatures que guarnien els llibres sagrats.


Art romàntic
Es desenvolupa a finals del segle XI i a començaments del XII. Es representaven imatges senzilles en fusta, era tot molt bàsic. Tenien com a finalitat plasmar sobretot en les miniatures dels còdexs, en els murs dels edificis, en els altars... L'art representa sovint el Crist en majestat, però també representa els grans cicles de temes evàngelics.


Art gòtic
Es desenvolupa en el segle XIII. La característica principal d'aquest art és la llum. Es tractava de grans edificacions, grans esglésies, catedrals elevades cap al cel, per així estar més a prop de Déu. 
L'interior de les esglésies es va plenar de llum i de colors gràcies a vidrieres i rosetons. 
L'Anunciació de l'àngel, el naixement de Jesús, la Mare de Déu, la mort de Jesús... són les grans representacions d'aquest art.


Art Quattrocento
Es desenvolupa a finals del segle XV i a principis del XVI. És a l'època del Renaixement. Les característiques era l'horitzontalitat, la perspectiva, que concreta la mirada en un punt de fuga, es recòrrer a l'ús de les matemàtiques a l'hora de projectar l'edifici. Es va produir un desenvolupament de l'arquitectura civil



Art Barroc
Es desenvolupa en el segle XVII. Hi havien forts contrastos de llum i sombres. EL naturalisme és una característica essencial, els artistes busquen la representació dels sentiments i de les passions.
Es pretén plasmar la realitat tal i com es veu. Tot està molt carregat.


Art contemporani
Es dsenvolupa al segle XX. Les seves característiques són la originalitat i la llibertat d'expressió.
L'Esglèsia catòlica deixa de ser la principal mecenes de l'art i es redueixen els temes bíblics.
Apareix la fotografia.


lunes, 9 de mayo de 2016

Pau de Tars

Sant Pau va néixer a Tars, capital de la província romana de Cilíca (actualment Turquia). Era jueu i va néixer en l'època de la diàspara. Va començar col·laborant en la persecució contra els cristians però una troabada amb Jesús va fer que es convertís en seguidos de Crist i en el seu gran missioner.
Va recórrer milers de quilòmetres predicant la paraula de Déu. Fins que va morir a Roma.
L'imperi romà al s. I aC ocupava tota la conca mediterrània i gran part de l'Europa continental. Les exigències d'un govern centralitzat, els moviments de l'exèrcit, els intercanvis culturals i l'activitat econòmica van suposar el desenvolupament d'una àmplia xarxa de comunicacions i l'ús de diversos mitjans de transport.
L'enviament de mercaderies a les ciutats, les rutes marítimes i fluvials, ... van permitir a Pau difondre l'Evangeli.

Conversió
Pau era persseguidor dels cristians i creia que el que feia era el correcte. Un dia, Pau , anava per un camí en busca del que perseguia i va tenir una visió, li va aparèixer Jesús. Jesús li va dir que era a qui ell perseguia i que perquè ho feia. Déu li dóna una missió a Pau i ell no pot dir que no.
Aquella aparició va convèncer a Pau de que Déu era com el Mesies deia i també el va convpencer de que el que estavan fent era un error.
Pau va quedar cec i Déu li va ajudar, el que va suposar per a Pau que es convertís totalment al cistianisme i començarà a predicar la paraula de Déu.



 Viatges de Pau de Tars
 Pau de Tars

lunes, 2 de mayo de 2016

Els quatre genets de l'Apocalipsi

Introducció a l' Apocalipsis
El llibre de les Revelacions o Apocalipsis de sant Joan és l'últim llibre del Nou Testament. És considerat per la majoria dels erudits l'únic llibre del Nou Testament exclusivament profètic.

L'Apocalipsi potser és l'escrit més ric en símbols de tota la Bíblia. Té una gran quantitat de símbols , esdeveniments i processos que compliquen poder interpretar del tot el text.

Els Quatre genets de l'Apocalipsi
Els Quatre genets de l'Apocalipsi són els quatre cavallers que es descriuen en la primera part del capítol sisè de l'Apocalipsi. El capítol parla d'un pergamí a la mà dreta de Déu que està segellat amb set segells, en aquest escenari Jesús obre els primers quatre segells dels set , alliberant a aquests genets que munten en cavalls blanc , vermell , negre i un bayo . Representen la victòria , la guerra , la fam i la mort.
Cada genet representa un esdeveniment.

Encara que els genets apareixen breument en el llibre, la seva importància rau en la quantitat de representacions artístiques i generalment en la influència que van tenir sobre la cultura occidental.

Simbologia dels quatre genets

Cavall blanc (Apocalipsi 6:2, 3)
El primer cavall és blanc, símbol de puresa,vida,... Cavalcat pel genet de la victòria. Aquest cavall representa l'església cristiana primitiva en la seva puresa original. Els primers cristians es van proposar conquerir els cors del món amb l'evangeli de Jesucrist. 
Portar un arc és representació del que van fer els regnes cristians, portant l'evangeli a pobles llunyans. El color del cavall i el tipus d'arma que el genet porta, revela el testimoni de l'Església en el primer període del cristianisme (de l'any 31-100 d. C.).

Cavall vermell (Apocalipsi 6:4, 5)
El segon cavall és vermell, símbol del vessament de sang,la persecució i la destrucció. Al principi, l'església cristiana primitiva no va ser tolerada per l'Imperi Romà pagà, i va enfrontar períodes de severa persecució en els quals Roma va tractar d'eliminar-la. Però aquesta estratègia va fracassar.



Cavall negre (Apocalipsi 6:5 , 6)
El tercer cavall és negre, representa el període de la història de l'església durant el qual el cristianisme va esdevenir la religió oficial de l'estat de l'Emperador Romà.
Quan la persecució va fracassar en el seu intent de destruir el cristianisme. Constantí, just abans d'una important batalla que li asseguraria el control de l'Imperi Romà, va rebre una suposada visió en la qual se li deia que no ho conquistés en nom dels seus déus pagans, sinó en nom de la creu. Constantí es va convèncer que la seva victòria en la batalla del pont Milviano va ser un senyal que havia de convertir l'Imperi Romà al cristianisme. Va batejar al seu exèrcit i els va fer cristians. 

Cavall groc (Apocalipsi 6:7, 8)
L'últim cavall és groc, el color de la mort. Quan el cristianisme es va fer popular, va ingressar en un període de la història en què va perdre l'amor i fervor per escampar l'evangeli . Es va tornar ritualista i va perdre la seva significació a mesura que la tradició començava a suplantar les Escriptures com a fonament de la pràctica cristiana. Els cristians no només perseguien els que no ho eren, sinó que també perseguien altres cristians que decidien viure les seves vides d'acord amb la Bíblia i no amb les tradicions de l'església.

martes, 19 de abril de 2016

Sant Jordi

Simbologia típica de Sant Jordi

El drac: 
El drac és un símbol del mal, de les tendències demoníaques, del caos, de les pulsions salvatges i icontrolades del nostre inconscient. És un monstre que ens terroritza i que amb el seu foc és capaç d'acabar amb nosaltres.

La font i l'aigua: 
Diu la llegenda que el drac custodia la font d'on surt l'aigua. La font és l'origen, el principi, l'essencial. L'aigua nejeta la nostra brutícia, no té forma pròpia i s'adapta a qualsevol recipient. Tot necessitem d'ella per viure.

La princesa: 
És el símbol de la perfecció, de la bellesa i de l'amor.

El cavaller: 
És aquell que és capaç de dominar el seu corcel i que s'impulsa per les seves passions. El seu cavall és blanc, color que tot ho reflecteix i dóna llum. Per amor, s'arrisca a la seva mort.

La llança:
Es relaciona amb el que uneix de dalt a baix, el cel amb la terra i amb els inferns. La llança és l'arma dominant.

La sang i la rosa: 
La sang que raja de la ferida és vehicle de vida i per això neix una rosa vermella. Quan la llança penetra en el drac amb dolor, la sang neteja i purifica (com ho va fer Crist). La rosa uneix la bellesa i les espines.

L'origen del dia del llibre va sorgir a l'any 1926. El 23 d'abril de 1616 van morir Cervantes, Shakespeare i Inca Garcilaso de la Vega, personatges molt representants de la història de la literatura. Per això, aquesta data va ser triada per la Conferència General de l' UNESCO per fer un homenatge mundial al llibre i als seus autors.
L'idea original de la celebració del Dia del Llibre va partir de Catalunya, de l'escriptor valencià Vicent Clavel Andrés que la va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona el 1923 i la va aprovar el rei Alfons XIII d'Espanya el 1926.


  • Va morir Cervantes
  • Va morir Shakespeare
  • Va morir Inca Garcilaso de la Vega
  • Va néixer o morir Maurice Druon, K. Laxness, Vladimir Nabokov, Josep Pla i Manuel Mejía Vallejo
  • Data d' Oggun
  • Dia Internacional de Llibre
  • Dia de la Llengua Anglesa a les Nacions Unides
  • Dia de la Cervesa a Alemanya
  • Dia de l'Idioma a Colòmbia
  • Dia de l'arma de Cavalleria de l'Exèrcit Argentí
  • Dia del comerciant a Temuco
  • Naixements o defuncions

2. Origen de la relació de St. Jordi amb els enamorats
Desde el segle XV el 23 d'abril es celebra cada any a Catalunya la Diada de Sant Jordi. 
Sant Jordi és el patró de Catalunya desde l'any 1094. És una festa popular i pacífica on es regalen roses i llibres.
Sant Jordi és el dia dels enamorats a Catalunya, fins i tot més que Sant Valentí., tal vez, entre otras cosas, porqué es un "día festivo", que los catalanes celebran trabajando, això és per la història d'amor que va sorgir entre el cavaller i la princesa . És el dia que el cavaller va demostrar el seu amor per la princesa i que avui en dia els enamorats s'intercanvien roses i llibres per mostrar el seu amor.

3.Per què regalar roses i llibres?
Aquesta tradició prové perquè la llegenda de la villa de Montblanc deia que quan el cavaller va matar al drac de la seva sant va crèixer un rossal d'on van sortir roses vermelles. El cavaller Jordi, va tallar la rosa més bonica i li va donar a la princesa. Per això l'home regala una rosa vermella en símbol de la passió a la dona i la dona li regalen un llibre a ell perquè el 23 d'abril es celebra el Dia del Llibre, en el que es commemora la mort de Cervantes i Shakespeare.

Per altre part, hi ha gent que relaciona el regalar una rosa amb la relació de la Feria medieval de les roses que es celebraven a la ciutat per aquelles dates o amb les ofrenes florals que els romans feien a Flora, la deesa romana de les flors, dels jardins i de la primavera.


Qualitats

És molt llesta la Emi
crec que li hem de donar un premi
L'Anna Romero
seu amb la María Corchero
Podem dir d'en Sergi
que és molt energic
la Laura de las Morenas
té una gran melena
L'Alex és molt callat
però és molt fino
com el Tino

jueves, 7 de abril de 2016

La Pentecosta

La Pentecosta




La Pentecosta prové del llatí i vol dir "el cinquantè dia". El dilluns de Pentecosta és una celebració cristiana i es celebra el cinquantè dia després de Diumenge de Resurrecció i commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols i l'inici de llur activitat de l'evangeli.
En l'Islam es celebra el 24 de juny.
Aquest any, al cristianisme correspon al 16 de maig.


Simbolisme:

El foc
El foc és un dels símbols de la Pentecosta. El foc simbolitza l'energia dels actes de l'Espertit Sant.
El foc il·lumina i per això la seva simbologia s'associa amb la llum i representa la intel·ligència, l'imaginació, la sabiduria.
El foc es mou i escalfa i això dona poder, energia i vitalitat. 
El foc quema i això provoca perill i purificació.
Quan hi ha foc proporciona llum i guia.
Tot aquestes característiques del foc s'associen a l'Esperit Sant perquè té sabiduria, intel·ligència, dona energia, purifica i dona llum i guia.

El colom
El colom també és un dels símbols de la Pentecosta perquè simbolitza la pau. El colom també simbolitza el que va deixar anar Noè de l'arca.
El colom és figura d'un amor sencill i net i això es relaciona amb la figura de l'Esperit Sant.

El vent
El vent és símbol de l'Esperit Sant, així que la paraula "Esperit" pot ser traduïda com a "vent". 
El vent és invisible a les seves obres, no es pot controlar per l'home, la presència del vent es coneguda per la seva influència, el vent es poderós, com l'Esperit. 


1.2 Llengües de foc al cap dels apòstols i transformació dels apòstols, es tornen valents, surten a predicar, parlen diferents llengües

Els jueus van ser ordenats per Déus per a que vigilessin alguns sopars durant l'any. Ells van celebrar 50 díes després de Pasqua el Banquet Pentecostal.
Molts jueus devots van estar a la ciutat de Jerusalem per celebrar el banquet. Ells havien vingut de moltes províncies i parlaven molts idiomes diferents. Es va produir un so molt alt que va omplir la casa on es reunien. Sonava com un bufí de vent molt fort i va aparèixer el que s'assemblava a unes llengües de foc. Llavors es van separar i es van asseure al cap de cada un d'ells. Ells van començar a parlar en molts llenguatges.
L'Esperit Sant va causar que ells parlessin una llengua que mai van saber i va fer veure que un es pot imaginar tenir una conversa amb un dels estrangers amb el seu propi idioma, encara que mai ho hagi après.
Les llengües es van posar al cap de cada un dels apòstols perquè el do de l'Esperit Sant és personal. Cadascú el rep personalment. El mateix foc el va derramar sobre tots però es va dividir per mostrar que cadascú rep el mateix i únic Esperit Sant.
L'Esperit es va convertir en forma de llengües perquè la llengüa és l'eina de la parla.
Qui rep l'Esperit Sant en forma de llengïa de foc es torna portador de la paraula de Déu i responsable d'anunciar-la i difondre-la. Per això, els apòstols van començar a parlar en diversos idiomes i el missatge de Jesús.

3.Inici de l'Església

L'arrel de la paraula "Església" significa un "grup escollit".  En el Nou Testament de la Bíblia el terme és usat de dues maneres: d'un grup organitzat de cristians o l'eglésia universal(per tots els creients de Crist).
Jesús  va dir a pere "sobre aquesta roca edificaré la meva Església".
L'Església cristiana va començar el Dia de Pentecosta. Pere va donar el seu gran sermó i en respota,es van afegir 3000 ànimes (apòstols).
Amb les llengües de foc els apòstols van començar a predicar la paraula de Jesús en llengües que tothom era capaç de entendre i la paraula de Jesús es va començar a difundir i això va marcar l'inici de l'Església.

4.Festa jueva de la Pentecosta

La Pentecosta abans de ser una festa cristiana era (i fins al dia d'avui) una festa jueva. Era una gran festa que es celebrava a Israel i l'Esperit Sant va decidir aprofitar la festa de Pentecosta que estaven celebrant els jueus per manifestar-se
.Als 50 dies de la Pasqua, els jueus celebran la festa de les set semanes. Era el día de la recolecció i de l'acció de gràcies. 
Originalment, es tractaba d'una festa agrícola d'ofrena a les primeres collites a Yahvéh. 
Més tard la Pentecosta va passar a commemorar l'aliança de Déu amb el poble Sinaí.
Shavuot es celebra 50 dies després de Pésaj (Pasqua) i constituteix al procés de salvació: En la Pasqua el poble va ser alliberat per l'esclavitat d'Egipte.

5.Final del període Pasqual, conegut com a "Segona Pasqua

 El temps Pasqual és un període de l'any litúrgic, comprès pels cinquanta dies entre el diumenge de Pasqua de la Resurrecció de Jesús fins al Diumente de Pentecosta. 
Durant aquest temps es celebren festes com Dia de l'Ascensió, Misses especials,i finalment l'ascensió de Jesucrist al cel en presència dels seus deixebles després anunciar-los que els enviaria l'Esperit Sant.

El temps pasqual comprèn cinquanta dies i al final dels cinquanta dies la festa de Pentecosta marca el final.


Video Pentecosta1
Video Pentecosta2